El dia 3 de setembre a la nit, després de sopar, tot el poble d’Agullent s’aplega a la plaça Major per participar en la romeria o processó informal a l’Ermita de Sant Vicent Ferrer, en commemoració del Miracle de la Llàntia.
«Després de sopar es reunixen a la Plaça, xiquets, jóvens i adults , portant una espècie de feix o torxa, que anomenen falles, que es formen amb un tros d’esportí, material usat en la premsa d’olives; el qual, com està amerat d’oli, crema amb facilitat i té una llarga durada.
La falla no és merament una torxa que es duu encesa, sinó que es roda, és a dir, que se li pega voltes, o se la fa rodar , a fi que el corrent d’aire que genera faça cremar més millor les fibres d’espart i revife la flama. (…) També hi ha molta gent que utilitza farolets o fanalets. Tradicionalment, hi havia una distinció entre els qui duien falles i els que portaven fanalets fets de o amb la corfa del meló. Per als xiquets es reservaven els fanalets i per las jóvens les falles, fins al punt que un dels signes de transició a la joventut era deixar de dur el farol i portar la falla. (…)
Fanalets de la Nit de les Fogueretes d’Agullent – Museu Valencià d’Etnologia
La comitiva munta pel serpentejant i empinat camí escortat per xiprers centenaris; (…). Entre les conversacions dels diversos grups que es formen i els sons bullanguers de la música, encara hi ha un buit per a sentir la rumor de la serra. El fum acre i dens, que desprenen les falles, l’espectre de les falles rodant, els llums oscil·lants dels fanals; el caminar lleuger, però relaxat, tot i deixant-se dur i sentint-se part d’una comunitat, són elements que contribueixen a crear un clima propici perquè aflore un sentit de pertinença (…)
Falla rodant en la Nit de Fogueretes d’Agullent – Museu Valencià d’Etnologia
A mesura que la gent pelegrina arriba a l’Ermita, entren en el santuari per cantar vespres i els gojos del sant. No tots hi caben. Per açò, molts, sobretot xiquets i jóvens, consumeixen lúdicament les seues falles, en l’explanada exterior. Després, poc a poc, van desfilant per ungir les sues mans, fronts, goles, ulls, amb l’oli beneït de la llàntia miraculosa».
Així es descriu la nit de les fogueretes en la part IV del capítol «La nit de les fogueretes dins el calendari festiu de l’any» escrit per Antoni Ariño i Ramon Haro en el següent llibre:
ARIÑO, Antoni, (et al.). La nit de les fogueretes d’Agullent : romeria nocturna des de 1600. València : Consell Valencià de Cultura, 1994. (Minor. Etnografia ; 17) BETNO 3610
Vos convidem a vindre a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia per consultar-lo. Podreu conéixer l’origen d’esta festa al 1600 com a conseqüència del Miracle d’Agullent dins del context de la pesta d’eixe any, vos endinsarà en el coneixement de la festa dins els calendari festiu anual, vos aproparà a la seua iconografia i estètica, vos oferirà una selecció de textos literaris al voltant de la festa del Miracle: poesia, entre ella els goigs, prosa i teatre, a més a més trobareu un glossari amb totes les paraules específiques de la festa i un apèndix documental i fotogràfic.
És la publicació més completa que existix per saber-ne més de la Nit de les Fogueretes d’Agullent, així que no dubteu en vindre a visitar-nos per consultar-la i traure-la en préstec. Vos esperem!
Si vos han agradat els meravellosos dibuixos que hem utilitzat en esta entrada vos informem que l’autor és Andrés Marín, dissenyador del Museu Valencià d’Etnologia, i que han estat creats per a la renovació de l’exposició del Museu Etnològic de la Vall d’Albaida (Benissoda). Si voleu vore més dibuixos fets per a este Museu els trobareu al compte Pinterest del Museu Valencià d’Etnologia, anomenat «Etnoimatges». Esperem que vos agraden tant com a nosaltres…
Follow Etnoimatges Museu Valencià d’Etnologia’s board VALL D’ALBAIDA. MUSEU ETNOLÒGIC on Pinterest.
