BOFARULL, Joan. Les muixerangues valencianes. Benicarló: Onada Edicions, 2016. (Festum; 3)
Este llibre el trobareu a les prestatgeries de la nostra sala de lectura amb la signatura: BETNO 8661
Onada edicions (Benicarló) ens oferix, dins la seua col·lecció Festum dedicada a les festes i celebracions, un llibre que recull les diferents representacions de les muixerangues valencianes en una mateixa monografia i que fuig dels habituals títols localistes que només parlen de l’experiència de cada poble. És un llibre que no sols analitza la tradició muixeranguera sinó el fenómen social que suposa la colla, ser muixeranguer i l’aparició de noves muixerangues a tot el territori valencià. Una realitat cada vegada més extensa però encara molt poc valorada i desconeguda per a la majoria dels valencians.
Es tracta d’un llibre fàcil de llegir, molt ben il·lustrat amb fotografies de qualitat i dirigit a tots, a aquells coneixedors d’este món i a aquells que el desconeixen. En tot cas és un llibre molt documentat amb un cuidat treball bibliogràfic i que compta amb el testimoni de vora 40 entrevistats.
Si voleu saber-ne més no sols de la Muixeranga d’Algemesí, sinó també de la Mojiganga de Titaguas, els Negrets de l’Alcudia, els Dansants de Peníscola o el Ball de varetes de Forcall, sense oblidar els pals de pollastre i les noves muixerangues, este és el vostre llibre.
Joan Bofarull Solé (Reus, 1971 ) és casteller dels Xiquets de Reus i muixeranguer de la Muixeranga de Vinaròs. Llicenciat en Geografia i Història i professor de secundària, és autor del llibre L’origen dels castells i coautor de Els Xiquets de Reus: trenta anys de castells. Ha escrit diversos articles sobre muixerangues, balls de valencians i castells, el seu estudi incidix en la relació de les muixerangues valencianes i els castells.
Joan Bofarull ens presenta el seu llibre
«La muixeranga és una tradició festiva valenciana consistent en alçar torres humanes. La més coneguda és la d’Algemesí perquè és la que té més membres, la que ha conservat més torres humanes diferents i la que fa les figures més altes i difícils. Des de fa quasi 20 anys, a Algemesí hi ha dos colles. També s’han conservat muixerangues tradicionals a l’Alcúdia, Titaguas, Peníscola i Forcall. Les tradicions d’aquests pobles reben noms diferents: negrets, mojiganga, dansants i varetes. En cada poble també són diferents les torres humanes, els balls, les músiques i els uniformes. En els darrers anys, s’han creat noves muixerangues en pobles on la tradició s’havia perdut o potser no havia existit mai.
Muixeranga d’Algemesí. Any 2008. Museu Valencià d’Etnologia
En altres pobles valencians hi ha el costum de fer, una vegada l’any, una torre humana improvisada. Tradicionalment agafaven un pollastre, per això els hem anomenat “pals de pollastre”. No sabem si històricament estaven relacionats amb les muixerangues. Aquest llibre fa un recorregut per totes les muixerangues i pals de pollastre valencians, resumint la informació recollida en més de 40 entrevistes personals i més de 50 llibres i articles, i amb més de 140 fotografies.
Mojiganga de Titaguas – 2 de setembre de 2016. Diputació de València
Les muixerangues presenten diferències prou evidents entre elles, però també semblances, com algunes construccions i quatre elements intangibles que anomenem “components”: l’acrobàtic, el coreogràfic, el religiós i el burlesc. El llibre s’acaba amb unes reflexions sobre el model de colla, la participació de la dona, la seguretat i els valors de la muixeranga.»
Joan Bofarull
Si voleu saber-ne més ací teniu la notícia apareguda al diari Levante i l’audio de l’entrevista a l’autor a la Cadena Ser.
El proper 20 d’octubre a les 19 hores, Joan Bofarull estarà a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia per presentar el seu llibre dins del cicle En veu alta a la Biblioteca. L’acompanyarà a la taula, Albert Moncusí Ferré, professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València
Vos ho aneu a perdre? Vinga va, vos esperem a tots i a totes!
