El passat 17 de maig la Biblioteca de L’ETNO va rebre el Premi Fundació Bromera al Foment de la Lectura per la campanya Espanta la por!
Un premi que ens alegra enormement rebre per dos raons principalment: en primer lloc, perquè no és només nostre, sinó d’un gran col·lectiu de professionals i entitats que cada any alimenten, milloren i fan seua una campanya que reivindica l’imaginari valencià, i en segon lloc, perquè som conscients que les biblioteques especialitzades i els museus som part de l’ecosistema de la lectura i podem fer molt per fomentar-la i este premi no fa més que demostrar i fer públic el que nosaltres ja sabíem. Este premi ens acosta un pas més al museu social que volem ser.
El premi de la Biblioteca de L’ETNO és en la modalitat d’institucions públiques i així ens han presentat!
Durant la cerimònia de lliurament que va tindre lloc a la Biblioteca Valenciana, este va ser el discurs d’agraïment que Amparo Pons, cap de la Biblioteca de L’ETNO, va pronunciar i que volem compartir amb tots vosaltres des del nostre Etnobloc.
Si no vols llegir-ho i vols escoltar-ho, pots fer-ho des d’ací.
És un plaer per a mi recollir en nom de totes les persones que formem L’ETNO, el Museu Valencià d’Etnologia, este reconeixement, així com també fer-ho en representació de cadascuna de les persones i entitats que han posat la seua llavor en Espanta la por. Sabeu molt bé que este premi és col·lectiu.
Moltíssimes gràcies , Fundació Bromera, pel vostre compromís amb la lectura en valencià i per fixar la vostra mirada experta en la campanya Espanta la por. Som conscients del prestigi d’este premi i l’acollim amb moltíssima estima. Aprofite també per a felicitar Maestrat Viu i Rodolf Sirera a partir d’ara sempre ens unirà el Premi Fundació Bromera.
Les darreres setmanes, quan pensava en què dir hui en representació de l’esforç de tantes persones, només volia trobar eixe fil del qual tirar …
En tirava d’un i pensava en L’ETNO i en que demà celebrarem el Dia Internacional dels museus sent conscients que formem part de l’ecosistema de la lectura.
En tirava d’un altre i ahí estaven les biblioteques públiques valencianes que han fet costat una biblioteca especialitzada com la nostra per a reviscolar la cultura popular valenciana i pensava en les seues professionals i en com es mereixen unes polítiques bibliotecàries sòlides i un sistema bibliotecari valencià coordinat. Gràcies, companyes.
En tirava d’un altre i ahí estaven les iaies que conten, i d’un altre i ahí estava la fantasia valenciana i d’un altre que em feia pensar que quina sort de llengua que tenim que ens permet viure i somniar en valencià… I de sobte em va vindre al cap ella, de sobte havia trobat el cabdell que uneix tots els fils… així que si m’ho permeteu, vos contaré una història molt real…
En octubre de 2019 vaig conèixer Valentina. Era el 4t any d’Espanta la por i ja participaven un centenar de biblioteques públiques, escolars i museus locals. Aquell any creàrem les disfresses dels monstres valencians amb l’alumnat de l’EASD, inauguràrem l’exposició Vestir la por i creàrem un joc de taula en valencià en el que la lectura, les rondalles i els personatges de l’imaginari valencià de la por eren els protagonistes.
Aquell diumenge d’octubre, a la Sala VIII de L’ETNO, jugàvem al joc d’Espanta la por. Jo dirigia la partida en una taula a la qual hi havia una xiqueta: Valentina.
Valentina tenia 9 anys i venia amb els seus pares, cap dels dos valencianoparlants. Sa mare, que era colombiana, m’explicava que des que obrírem l’exposició amb les disfresses no hi havia manera de traure-la d’allí, que de vesprada venien a llegir dins la sala, perquè a la sala es podia llegir davall d’un drac gegant, em contava que havia tret en préstec els mateixos llibres en la biblioteca del seu barri i que als seus pares els encisava escoltar-la llegir en valencià a casa, i que era ella, Valentina, la que havia parlat als seus companys d’escola i a la seua mestra dels monstres valencians i de les rondalles, i que s’havia sentit molt feliç per ser ella, la nouvinguda, la que descobria als companys el seu imaginari més identitari.
Vos podeu imaginar qui volia jo que guanyara…
Va arribar la darrera pregunta. La pregunta era la següent: De quina altra manera es coneix el Pare Llop? Ella estava nerviosíssima i vos assegure que sa mare i jo ho estàvem més.
Aleshores, la xiqueta, sabuda més que sabuda, se li va il·luminar la cara i va dir: Ho sé, l’Home del Sac, ho he llegit a l’exposició.
En eixe moment vaig ser conscient que entre tots i totes ho estàvem aconseguint. Tots els nostres esforços col·lectius han sigut sempre per a totes les Valentines, les d’ací i les d’allà, que han descobert que la vida també és fantasia i que cal somniar en valencià i és per a totes elles que dediquem este premi.
Moltes gràcies
Amparo Pons Cortell
La Fundació Bromera ha editat una publicació sobre tots els premiats, tal i com fa cada any. La campanya Espanta la por està presentada a través d’una entrevista de Joan Borja a la nostra cap de la Biblioteca de L’ETNO, Amparo Pons. Ací la podeu llegir: Per Tots Sants, monstres valencians.
Gràcies a totes les persones meravelloses que ens acompanyàreu a recollir este premi que és tan vostre com de la Biblioteca de L’ETNO!
*La fotografia que encapçala aquesta entrada és de la Fundació Bromera i podeu trobar més al seu espai web.
