Amb la Biblioteca de Guadassuar comencem a oferir exemples de com les biblioteques valencianes són BiblioPOP des de molt abans que la Biblioteca de L’ETNO s’inventara eixa etiqueta. El compromís per la cultura popular valenciana és una realitat i la nostra intenció és visualitzar-la a través de l’Etnobloc.
Estem convençudíssims que la cultura popular unix i provoca una cosa que les biblioteques tenen present en el seu dia a dia: la participació dels veïns i de les veïnes.
La Biblioteca de Guadassuar, amb la seua bibliotecària Teresa Gomis al capdavant, no falla mai quan la Biblioteca de L’ETNO proposa però tampoc defrauda quan li demanem, com en aquesta ocasió, que ens conte l’experiència de com la cultura popular és protagonista de la Biblioteca de Guadassuar. Ací teniu la resposta i ací teniu esta foto de l’autora amb la resta de BiblioPOPs de la Ribera. Comencem!
Els Jocs a Guadassuar és un document audiovisual, gravat en l’estiu de 2019, que dona testimoni de jocs infantils habituals en el nostre poble fa aproximadament setanta anys. A través d’entrevistes a persones majors del poble parlem dels jocs de la seua infantesa, mentre els seus nets i netes fan una representació dels mateixos i els aprenen. Per a dur-lo a terme comptem amb els projecte Taller de cinema, proposat per Ana Canet i Contes per al nou mil·leni.
Cal nomenar que a la biblioteca ja havíem realitzat dos documents audiovisuals amb Ana Canet en els dos estius anteriors:
La Terra dels Babaus va ser el primer. Es tracta d’un curtmetratge amb l’estètica de cinema mut en què es representa una rondalla tradicional amb un elenc format per xiquets i xiquetes del nostre poble. Es va gravar en l’estiu de 2017 i es va estrenar en la primavera de l’any següent. Esta proposta, a més de proporcionar una experiència en el camp de l’audiovisual, tenia per objectiu donar a conèixer rondalles tradicionals valencianes al públic jove.
Es van posar anuncis a la biblioteca i a les xarxes socials sol·licitant actors i actrius de 9 a 11 anys. El repartiment de papers es feia segon l’interès de cada intèrpret en els personatges i la seua disponibilitat.
El procés de gravació va ser una experiència molt bona per moltes raons: qui participava començava a conéixer l’emocionant món del cinema: vestuaris, escenaris, localitzacions…experiències intenses per a joves; es realitzava una activitat d’esplai i lúdica diferent de l’habitual mentre s’endinsaven en el món de l’etnopoètica; i es passejaven pel poble amb una mirada nova.
Paralel·lament, a la biblioteca es promovia la lectura de les rondalles i contalles tradicionals a través de punts d’interés i recomanacions.
Quan el curtmetratge va estar muntat i enllestit es va convocar el poble a l’estrena, amb taula de presentació, participació de les famílies, representants polítics, de l’equip de realització, etc.
Posteriorment es van dur a terme projeccions als centres escolars amb taules de presentació amb el participants de cada grup davant la resta de la classe. També es va realitzar una projecció molt especial a la biblioteca destinada al veïnat més major del centre del poble, on s’havien gravat moltes escenes.
Així que es van complir també altres objectius: les famílies i el poble en general van gaudir d’una pel·lícula amb actors, actrius i localitzacions coneguts i amb un argument dinàmic i popular; es va difondre i posar en valor el patrimoni urbà pels veïns i especialment pels joves; es va fixar en imatges espais del poble que es transformaran o desapareixeran en el futur (la casa tradicional on gravàrem els interiors de fet ja s’ha transformat); i també es donava a conéixer les ferramentes i oficis tradicionals que apareixien a la rondalla.
I per sobre de tot això, molta gent participava i gaudia d’un projecte comú, d’una creació col·lectiva, realitzat en gran part pel mateix veïnat on es reflectia el seu patrimoni. La ciutadania creant el seu propi bé cultural.
Es va facilitar la difusió compartint la pel·lícula a través de les xarxes socials. Va tindre molta repercussió al poble i també va tindre resó en la premsa comarcal.
Després de la valoració tan positiva d’esta experiència, es va comprovar que el material audiovisual és un document importantíssim del fons local per tot el seu contingut. La missió de la biblioteca pública és la d’organitzar i oferir coneixement i informació però un dels seus objectius és també l’impuls a la creació i a la producció de continguts.
Per això, preparàrem el segon projecte audiovisual: Guadassuar: les veus de la memòria. En 2018, el pla de foment lector de la biblioteca girava al voltant de la transmissió intergeneracional del coneixement i la memòria del poble, i pensàrem que era el moment de què els joves escoltaren els seus majors. “Les veus de la memòria” és un document d’entrevistes a persones majors de 75 anys realitzades a la biblioteca en el que es deixa constància de diferents aspectes de la vida a Guadassuar al voltant dels anys cinquanta i seixanta del segle XX. Es tractaven temes molts diversos com l’escola i l’educació, la família, les cases i edificis, les festes, els oficis. el veïnat, el festeig… i també els jocs.
En ser un dels objectius de l’activitat la comunicació entre diferents generacions en la família demanàrem als infantis que vingueren amb els seu iaio o iaia.
Va ser en estes entrevistes on ens adonàrem que les persones majors del nostre poble tenen una cultura del joc molt ampla i en guarden molts a la memòria. A més a més, es tracta de propostes lúdiques molt diferents de les actuals. Per tant, en plantejar-nos la possibilitat d’un tercer projecte vam anar centrant el tema.
Els jocs, i en general tot allò que té a veure amb la cultura popular és molt difícil de transmetre a través de la lletra impresa. En este camp l’audiovisual és una ferramenta molt bona per a la transmissió i l’aprenentatge.
I vam fer de nou una crida a famílies per a què participaren, i que xiquets i xiquetes feren vindre a iaies i iaios. En este cas, vam reservar un paper més actiu als menors perquè vam gravar no sols les entrevistes sinó també el joc en acció en estètica de cinema mut que havíem emprat en “La terra dels babaus”. Per tant, tècnicament esta tercera producció semblava d’alguna manera, una conjunció de les dues primeres.
Les sessions de gravació eren de nou, una atracció a la biblioteca i també als carrers al llarg de l’estiu. Per un costat a la biblioteca vam gravar les entrevistes i als carrers i places les escenes en què xiquets i xiquetes recreaven els jocs.
Com en la primavera següent a la gravació (la del 2020) es van reduir les activitats i no volíem publicar la gravació sense una presentació com cal per a una estrena cinematogràfica, no va ser fins juny de 2021 quan es va poder veure la pel·lícula.
L’estrena va ser a l’auditori i encara recorde molt bé la bona acollida que va tindre, i sobretot la conversa posterior amb les persones participants, sobre tots aquells jocs que ara recordaven millor després de veure la projecció, sobre altres que no havien recordat i ara els venien al cap, les cançonetes completes dels jocs, sobre l’habilitat i la forma física d’infants de fa 70 anys i els de l’actualitat, i sobretot les idees i l’interés en la realització de noves propostes i els possibles temes a tractar.
Tots tres documents son material molt valuós per al coneixement del nostre poble. En ells han participat moltes persones i institucions a les que hem de donar les gràcies, però res de tot açò no haguera sigut possible sense la dedicació, la sensibilitat i el treball perfecte i discret d’Ana Canet i Vicent Llodrà, direcció i realització tècnica de La terra dels babaus, Guadassuar: Les veus de la memòria i Els jocs a Guadassuar.
Teresa Gomis
Bibliotecària de Guadassuar
