La segona per l’esquerra amb la maleta de color gris és Encarna Vidal, bibliotecària de Quatretonda, i està acompanyada per alguns companys i companyes bibliotecaris de la seua comarca, la Vall d’Albaida. Estan al pati de L’ETNO, ara fa un any, el dia que presentàrem la marca BiblioPOP. Encarna és una d’eixes bibliotecàries valencianes que fa comunitat amb bones idees.
Fa un temps ens va etiquetar perquè començava un projecte propi que qualificava de BiblioPOP i no podem resistir-nos a preguntar-li que té entre mans a la Biblioteca de Quatretonda. Per ara sabem que té sabor a dolç i olor a forn i que té comboiat al veïnat del poble.
Ha mamprés un comboi participatiu que no cal ni dir que ho és, de fet no ho fa. A les biblioteques sempre ha existit sense nomenar-la esta paraula que ara sembla tan moderna i actual. Llegiu el que Encarna vol contar-vos i decidiu si és un laboratori participatiu o no. A nosaltres ens sobren les etiquetes, encara que hi ha una molt necessària en este espai: és un projecte molt BiblioPOP!
Us deixem amb Encarna Vidal, bibliotecària de Quatretonda:
Som BiblioPOP perquè reviscolem la cultura popular i fem comunitat al voltant d’ella. Així, aquest projecte de les tertúlies culinàries es considera dins de les activitats de foment de la lectura i, a més a més, dins de les BiblioPOP.
Durant el mes d’octubre del passat any 2022 des de la Biblioteca de Quatretonda iniciàrem un viatge culinari que volem contar-vos. L’objectiu primordial és recopilar totes les receptes típiques i tradicionals locals.
Tot comença amb l’inici de la coordinació de la bq Biblioteca Quatretondenca, editorial que té l’Ajuntament de Quatretonda des de l’any 1987 i que comprén una sèrie de monografies ( llibrets col·lecionables) sobre diferents temes, entre els quals es troba la cuina i la grastronomia. Ja existeix un llibret que parla de receptes tradicionals dolces, però de salades no n’hi ha cap. A partir d’eixe moment, ens plantegem, des de la Biblioteca, d’organitzar-nos i fer difusió de les tertúlies literàries culinàries.
Es va obrir una convocatòria per a participar en este tertúlies per a investigar la nostra cuina i poder difondre-la. A aquesta crida van respondre una treintena de persones, de les quals al voltant de 15 conformen el grup més estable. En la seua majoria son dones, però també hi participen dos hòmens de forma activa com a tertulians.
La pregunta va ser: Com fer que la gent vinga a la biblioteca a compartir aquella recepta de sa mare, sa tia o sa uela per a reviscolar-la i fer comunitat a voltant d’ella?
Està molt clar, si fem una elaboració posterior tots junts i la compartim!!!!!
Sí, eixe és el secret. Així, d’octubre a maig, hem elaborat plats de temporada i tradicionals amb la posterior imatge.
Recordeu que no som un curs de cuina, som i serem les que deixarem constància de tots els menjars antics, típics i casolans que alguna volta heu provat o vos han contat. Els vostres fills i nets ho hereten i en algun moment de la seua vida li dedicaran el seu temps.
El treball és ambiciós, però està ple de satisfacció personal i també de relació social, ací vinguem a dialogar i a posar en comú aspectes del menjar per a millorar-lo.
Mireu com d’important que pot arribar a ser en la nostra vida quotidiana el menjar. I la part social.
Quin és el funcionament de les tertúlies literàries culinàries?
El grup de tertulians té el repte de reunir-se una vegada al mes per a pensar quines receptes es volen el·laborar. Cal tindre en compte, que es realitzen amb productes de terreny i de temporada per la qual cosa el calendari marca el receptari. En una primera reunió a la biblioteca, es decideix quin dia es poden reunir per a cuinar i quins seran el plats a crear per grups. Estos grupets de treball formats per tres o quatre persones, pensaran la recepta i la treballaran, buscaran variants, l’escriuran, la faran, la refaran… En definitiva, investigaran perquè la feien així els nostres avantpassats i com fer-la ara copiant-los.
El dia triat es cuina al Bar del Centre Social i allí acudeixen els tertulians amb els utensilis i els ingredients i es posen a treballar. Per a tot aquest preparatiu culinari tenim el suport de l’Ajuntament, que ens facilitarà no sols la publicació dins de les edicions de la bq Biblioteca Quatretondenca, sinó també els ingredients, els mitjans i els materials per a dur a terme la recepta.
Totes les receptes s’han de realitzar, comprovar, tastar i escriure amb l’objectiu de preparar el contingut de la publicació:
Les receptes tenen un guió on el primer que apareix són les persones que han fet eixa recepta per primera vegada. Són les que conformen l’origen de la recepta. A continuació estan les facilitadores, que són les participants en les tertúlies. Per això, hem de posar el nom i cognom de totes elles, perquè ningú dubte on està l’origen i tindre en compte l’autoria per al futur. La recepta contindrà els ingredients i totes les passes de l’elaboració. És en este punt que es converteix en un taller d’escriptura que compta amb l’assessorament lingüístic per a la correcta redacció en valencià.
Per últim, i molt important, cada menjar es documenta fotogràficament per poder il·lustrar gràficament el producte final a la futura publicació.
I com fem la tria de les receptes? Les receptes han de passar un filtre que decidirà si alguna recepta no es considera tradicional local o es valorarà un apartat on aniran les receptes no locals considerades tradicionals comarcals o supracomarcals. Aquest punt, un poc delicat es deixarà, de moment, en l’aire.
Cal considerar que hi ha receptes úniques que només es fan en certes famílies del poble, receptes de tradició de sagafamiliar com és el cas de la família del Llimonera que ens ha descobert la recepta de la seua aigua llimó.
Aquest és un projecte molt motivador que pretén rescatar i reviure la nostra gastronomia, donar a conéixer a les noves generacions totes les receptes tradicionals, antigues, o no tan antigues, i d’altres d’interés local que ens aporteu.
És un treball d’investigació de tal manera que si creieu que algú vos pot aportar alguna cosa o algun suggeriment que no sabíem ens ho faça saber.
És un projecte ambiciós en l’aspecte que no volem que es quede cap recepta, ni dolça ni salada ,amagada en cap casa ni en cap llibreta dels nostres avantpassats.
Ací en tenim alguns exemples:
- Sopa de nóvia
- Cons d’ensaladilla: pasta per fer el cons.
- Pastissos d’herbes
- Pastissos de tomaca i pèsols (Pasqua)
- Guisat amb salsa d’ametla
- Coca de tomaca i pimentó
- Cristines i besos
- Codonyat
- Olives
- Llimó família llimoners
- Orelletes
- Pastís de pa
- Casamentets
- Paella
- Cassola
- Olives trencades
- Salmorra
- Raimet de pastor
- Mona de Pasqua
- Paella del buscarró
- Octàvia
Encarna Vidal
La Biblioteca de Quatretonda continua treballant amb el veïnat per a escriure i tastar tot este receptari, este projecte encara està en construcció. Des de la Biblioteca de L’ETNO estem espectants, tenim ganes de vore’l finalitzat, arribat eixe moment caldrà llegir el receptari però també tastar els menjars. Haurem de fer alguna cosa per a poder tastar a L’ETNO l’octàvia i els casamentets perquè no tenim ni idea què és això. Estaria bé, no penseu?
